Si ja ens pensàvem que l’any 2008 havíem vist de tot, al tancament de l'any ha arribat el que quedava per veure:

http://www.elmundo.es/mundodinero/2008/12/24/economia/1230103630.html

Dies enrera, algun il·lustre forero va comentar que aquest any 2008 l'important era sobreviure'l. Sembla que nosaltres serem un d'aquests sobrevivents.  I, a més, hem viscut intensament un any històric. Estem a la borsa perquè ens agrada i no únicament per a guanyar diners. El que hi estava solament per a guanyar diners ja fa temps que se’n ha anat. Tornarà o tornaran altres. És la mateixa roda de sempre, que gira en un sentit o altre, però que mai para de rodar.

La borsa sembla fàcil i per a alguns ho és. El meu cosí ho té clar. Em diu, en un minut, que la borsa seguirà baixant fins a la primavera del 2010 i que començarà a recuperar a l'estiu del mateix any. Ho diu perquè l'hi ha sentit dir a un expert, encara que quan li pregunto més dades no sap recordar-se de qui ho va dir i on ho va dir.

El curiós és que en el mateix minut, estic mirant la pantalla de cotitzacions i veig a 100 “experts” que estan comprant i 100 “experts” que estan venent. I em pregunto: serà més “expert” el del meu cosí, o els 100 “experts-compradors” que s'estan jugant els seus diners? Clar que altres 100 “experts-venedors”, que també es juguen els seus calers, estan venent, amb el que la partida la tenim de 101 contra 100. Val…….. sumem també al meu cosí, que també és “un expert” perquè ho té clar, perquè ho ha dit no sap qui i no sap on, i ja tenim la partida amb 102 contra 100.

A la fi, penso, que els 100 “experts-compradors” que s'estan jugant “els seus” diners en la seva aposta alcista, poden encertar, únicament amb que 2 es passin a l'altre bàndol i desequilibrin la balança. I penso, també, que els actors del mercat són 100 contra 100, o almenys sí ho és segur el volum que negocien, per pura lògica matemàtica.

I és que la borsa és imprevisible i el que menys hi entén és sempre aquell que més segur o rotund es mostra a l'hora de dir el que passarà.

 Per tant, que prenguin nota els “experts” de borsa que vulguin conservar el seu lloc de treball: que parlin molt, no diguin res i es mullin poc. Jajaja apa els molt llestos que no ho saben, apa que no fa anys que ho apliquen……

Una altra cosa serà l'economia. Aquí si que ens trobarem amb un pollu gros. Però no serà el nostre pollu. Hi ha qui diu que la borsa pujarà quan el nombre d’aturats arribi al seu punt més alt. La pega és que no ens diuen quan arribarà aquest moment i hom pensa que potser és millor que aquest moment arriba més aviat que tard.

De moment en un any de crisi hem vist com l'economia privada s’ha aprimat a marxes forçades i ningú s'està plantejant aprimar la pública. Tots els governs han optat pel camí contrari: no rebaixar en gens la despesa pública i regalar “injectar” diners al sistema. Segons sembla, ara, els polítics, poden imprimir bitllets com volen per a reactivar l'economia. Ja riurem ja, quan  ens n’assabentem que no hi ha impremta, ni tinta per als nous bitllets.

Està clar que les passarem putes, però no fem cap ximpleria. Siguem supervivents i pensem que un polític mai se suïcidaria, com a molt es congelaria el seu sou. Bé doncs a fer com ells, a ser positius i a pensar que, encara que perdem un 34 %, els nostres beneficis en borsa aquest 2008 estan congelats.

I que visquin les crisis! Què, com sempre, són dolentes per a uns, però bones per a uns altres.

Us recordeu d'aquella famosa reunió del G-20, aquella tan famosa que semblava que als mitjans espanyols solament els interessava si hi deixaven seure o no el Sr. Zapatero. En aquells dies el periòdic Expansión va publicar el següent gràfic dels que sí hi tenien seient i com es repartia la riquesa mundial:

 El gràfic és molt interessant i aconsello comparar (estan les dades de costat) les xifres dels indis i els xinesos amb els del la UE o les d'EEUU.

Sens dubte, a partir del que està passant, en diguin crisi o no crisi, ens encaminem a un món més just, amb un millor equilibri de PIB per càpita . Als d'aquí i als USA, se'ls està a punt de xiringar el seu paradís.  Tampoc ens ha de preocupar. Aquest paradís, mai ha estat el nostre.

Visqui l'optimisme, a per el 2009.

Alfred-Maki